CANALS DE SA MOLA DE SON NEBOT

CANALS DE SA MOLA DE SON NEBOT

Després de fer l'altra dissabte una sortida sense l'exit esperat,

donat que hi havia molta d'humitat i la roca relliscava, varem

decidir tornar-hi. Aixi n'Aina, n'Arnau i n'Eusebi agafem motxila i

partim.

El començament, a l'acueducte de sa calobra, anem a agafar el

“cami” que vora el filferrat de l'embotelladora ens puja cap a la

Serra de la Mola. De tot d'una es perden marques i qualsevol signe

de ajuda per assolir la base del pas que ens ha de dur a sobre dels

cingles.

Això es el que ens agrada, trescar, fora artilugis electrònics que el

que fan es malbaratar l'instint, sense aparells d'aquests una

majoria ni arribarian a la plaça de Cort. Quan no trobes camins, ni

fites, ni marques, llavors surt la essència del muntanyer, i això es la

nostra forma de ser.

L'instint es manté viu, la orientació segueix intacta i el resultat no

podia ser d'altra, arribem de nou a la base del cingle, que una

vegada damunt i efectuat un breu recorregut ens deixa als peus del

pas, de nom desconegut i que ens agradaria saber, s'ha de dir que

el company Pep Torrens, hi va fer unes marques, per la qual cosa

supossam que ens dirán com s'anomena.

L'inici del pas, es una trepada algo exposta i que ens porta a una

canal de pujada que en una estoneta ens permet pujar fins a la

Mola. Una vegada a dalt transitem per sobre fins a la cota 1006...

pujar i no arribar a 1000, segons n'Arnau es pecat, venial, pero

pecat.

Desde aqui, tornam enrere una estona sobre les nostres pases, per

després dirigir-nos a la canal de baixada, tambe marcada pel

company Torrens i que després de una forta devallada ens permet

transitar pel bosc a peu de cairats fins a topar-nos de nou amb les

sitges, i cercant els tiranys que els uneixen ens porten prop del coll

del romani.

L'objectiu era trobar tambe les fonts del guix i la bona, consultam el

mapa, segona curva, a l'esquerra, diferencia de cota uns quinze

metres, distància aproximada vuitanta metres, ido cap alla anem,

n'Arnau fa gala de la seva “brutal” orientació i com no, mos hi ficam

de potes, satisfets, bebem i xarram una estona abans de partir de

nou cap al cotxe, però això no podia acabar així, devallant i per no

anar tot el temps pel cami, ens afiquem amb un embolic i com que

al mapa possava font de s'hort d'abaix... i que no hem de veure-la?

he de dir que eser-hi hi es, ara be... amagadeta. Pero be, una

vegada trobada i convenientment fotografiada, ja si donem per

acabada la ruta i tornen al cotxe de modo “normal”.

Ho he dit abans, pero serveixi això com a recordatori, no utilitzem

aparells d'ajuda, nomes mapes. La nostra filosofía es estudiar les

rutes, prepararles i gaudirles. No tenim res en contra dels aparells

electronics, però no es la nostra forma de fer ruta.

Per a tots, salut i muntanya !!!

Eusebio Solano

Sortida fallida, mancant nom conegut, li posaria és pas de ses Llenegades 

sa sortida bona

aproximació al pas

inici del pas

el tram més delicat

sortida del pas

 sa cornisa

 sa canal

 sa canal de davallada ¿sa Ragata?

safareig amb l'aigua de sa Font Bona 

 sa font Bona