PUIG DE S´ALZINAR

EL PUIG DE S,ALZINAR (11/02/2017)

Crònica d´Eusbi

Aquest dissabte, un grup de convidats a gaudir de la muntanya, la Nostra muntanya, quedarem a Ca,n Penasso a l'objecte de reunir-nos i partir tots plegats.

Com es costum, la procedència i les formes d'arribada son heterogènees, uns de la part forana, i d'hora, altres de la part forana i amb tardança, altres de ciutat, Raconers, Esquirols, Trescadors i qualque Penjat.

Una vegada reunits, es fa la corresponent distribució vehicular (es a dir, als ehicles) i anem de cap a La Vall, destinació, la carretera del Puig Major, vora l'aparcament de Montcaire.

Fa fred, la gent comença a tapar-se, i remugant es camina per la carretera fins a trobar una barrera, on n'Arnau, el nostro guía d'avui, agafa el mando i ens possa en fila per tal de tenir el personal controlat.

El camí, un vell traçat en pedra, amb escalons i en bon estat de conservació ens du fins un coll, aquí la colla reclama el berenar … i el Cesar accedeix als clams del poble, així donç aturem per a menjar.

Feta la ingesta necessaria per a seguir la trotada, i abans de seguir, Arnau explica la ruta i d'altres indrets visibles desde aquesta meravellosa plataforma on estem situats, la gent escolta, be un quants, la resta es troba inmersa en discussions d'altura, lo que solivianta a Fernando, que no pot consentir que no facin escoltes quan Arnau o Xisco, relaten els pormenors de la zona.

Reanudem camí i seguim pujant, hi comença a haver neu i això dificulta el trànsit ja que no saps si on poses el peu es fort, o no. I xino xano anem pujant i a la fi arribem al cim, el Puig de S'Alzinar, la vista es molt bona, tenim 360º de bona vissibilitat, el Puig Major, el Penyal de's Migdia, el Puig de Ses Basses, la muntanya de Montcaire, el Port de Soller....

Aqui, hi ha un conclave, en Xisco n'Arnau i jo, plantejem la possibilitat de devallar per una canal que …. la tropa es desmanda i parteix... sense guia !!! aquestes mescles bioétniques son pinyons mals de encaixar. Els “machos alfa” vinguts a menys, tenim unes espectatives que no son les de la resta. Unaltra día i tornarem en petit comité, i si hi trobem ja hi tornarem amb tots... es així, no hi que donar-li mes voltes.

Hala !!! els hi partim darrera i quan els agafem, els he tornem a dur al solc. N'Antonieta pateix fred als peus i es queixa molt, a la pobre encara li resta una estona de patir.

Devallem un comellar per on podem, amb la neu les restes de cami no son visibles i entre tots cerquem les millors pases i passos.

Abaix troben de nou una resta de cami que agafem i anem de cap un esperó que n'Arnau diu que hem de voltar per després trobar una canal de pujada. Pujant hi ha unes heures enormes, de les quals hores d'ara hi cau una fina pluja provinent de l'incipinet desgel. Les visitem i una vegada adalt del comellar, aturada per dinar, n'Antonieta aprofita per llevar-se les botes, banyades, i reconfortar un tant els peus dolorits.

Es fan cercles, i de tant en tant la gent fa visites als cercles propers, un dona galetes, l'altre fruits secs, l'altre café... bona companyia.

A la fí, tornem a partir en direcció als card colers, on hi ha una creu, restes segons ens diuen d'una vella ermita per aquests indrets. Vora ella, hi hauria d'haver la font...es clar que les fonts en son esquives, hi pasem aprop, però ni rastre...unaltra “feina al tinter”.

Ja en bon cami, el grup s'estira, xarren, riuen i caminen. El día s'acaba i per fi arribem a la carretera, d'aqui als cotxes, deu minuts. Arribada, estiraments, canvis de roba, sabates... i com no, triada del lloc on fer les cerveses.

Unaltra sortida amb bona companyia i el principal, gaudir de la muntanya. Hem incorporat noves feines al llibre de les feines, que si no fan es cap viu per a jubilar-se n'Arnau i en Xisco, creix molt... no minva.

Gracies a tots. Salut i muntanya !!!

Avui han estat presents:

– Esquirols

– Penjats

– Raconers

– Trescadors