TRESQUES PER TRAMUNTANA: noviembre 2017

En 2014, en una ruta por el municipio de Andratx, divisamos una canal de ascenso, no era el propósito y la anotamos en pendientes.

Este pasado sábado, decidimos hacer una matinal, tenía que regresar pronto a casa, era una buena ocasión para intentar acometer el ascenso por la canal visualizada.

Iniciamos la aproximación hasta la primera cornisa, pero al llegar a las paredes vimos por la izquierda un camino bien marcado y arrimado a las ocres paredes de la montaña, decidimos ir a explorar hasta donde nos llevaría este sendero.

Nos acerca al inicio de otra canal, parece más suave, pero hace falta alcanzar un primer tramo, vertical y expuesto, si añadimos el mal estado de la roca, el ascenso toma carácter de delicado, pero decidimos acometerlo.

Como ocurre en muchas ocasiones, lo que de lejos parece factible, al acercarte notas que no todo es lo que parece, también es cierto que en otras ocasiones ocurre lo contrario.

Ascendemos demasiado, debemos retroceder, hay un tramo en travesía imposible, y desde lo alto divisamos una cornisa unos metros por debajo, que nos acercará al destino elegido.

Como siempre ocurre el descenso es más complicado, pero una vez situados en el lugar elegido realizamos la travesía con éxito, no sin sus complicaciones, después un último tramo de ascenso vertical y nos situamos en la zona fácil de la canal.

Regresamos al coche cresteando la sierra, sin tachar de pendientes la canal inicialmente propuesta.

01/11/2017

ES PASSETS I UNA CANAL A SON BRONDO

Avui tocava jornada trescadora, feia temps que no hi anavem i ja en teniem ganes.

Prest com sempre, els Trescadors (faltant la nostra estimada Aina) i, com a fet

exepcional dos convidats, en Paulino i n,Isidre.

Cal dir que la preparació de la ruta, que sempre fa n'Arnau, es minuciosa i molt

detallada, topònims, corbes de nivell, mapes...tot això apart d'una orientació i

memoria envidiables. Aixi el guiatge, fora qualque lapsus, es quasi perfecte. Noltros, baix cap concepte, empram el GPS s,hi hem de tornar, hi tornem, pero aquest aparell al nostre grup es com el botiquin “solo en casos de emergencia”.

Arribats al lloc on haviem de deixar el cotxes, comencem la caminada per el GR que uneix Esporles amb Valldemossa, però uns centenars de metres mes amunt, en es pas de Son Cabaspre, ens desviem vora una paret de cap als caires de la Mola de Son Pax, i anam a la seva vesant nord, per intentar trobar els Passets. Hem fet pases amunt i avall, a la esquerra i a la dreta, n'Arnau anava diguent...hem de trobar una paret i això ha de baixar en

direcció oest, un per aqui, l'altra per allá i a la fi es sent una veu...aqui, aqui !! faltava confirmar-ho, pero tot indicava que anavem per bon cami, una baixada amb revolts curts, qualcun de llenegadís pero amb la direcció i el sentit adequats.

Aquest pas ens permet devallar fins un cami de sitges, que voltant la Mola, ens ha de portar fins al Coll de Sant Jordi i despres de una forta devellada, a la canal que volem fer de pujada.

El transit pel vell cami de sitges es... ho calificarem com dificultós, una barreja de branques espenyades, arbres a terra i vegetació desbordada, ens obliga a pujar i baixar cercant una supossada paret (unaltra, i ja en van... varem perdre el compte). A la fi, la trobem i seguint-la ens porta a un cami major que ens deixa a poca distància de la Font dels Obits - Espectacular font amb construcció tipus 'gruta' amb coberta de volta de mig punt i que està al camí de sa Mola de Son Pacs dins terrenys de propietat privada i datada ja al segle XVI.

Dins s'habitacle trobam dues piquetes (òbits) una damunt s'altre per separar es

consum humà des des ramat i que s'aigo cau d'una a s'altre. Ses piquetes són de pedra i tenen importants degotissos de calç lo que ens indica la duresa d'aquestes aigos.

Al centre de ses piquetes s'aixeca una columna amb una Mare de Déu amb el Bon Jesús als braços. A sa columna hi ha un escut heràldic des llinatge de sa familia antiga propietària d'aquestas terres. Just darrera de la Mare de Déu hi ha una mineta natural amb accés formant un arc de volta que gira tot d'una de cap a l'esquerra i només a metre i mig ja trobam s'ullal de sa font.

Actualment s'aigo no s'aprofita però queden restes d'una canonada de plàstic i d'una antiga canal de pedra que van just per es costat des Torrent de Son Brondo fins arribar a ses cases homònimes, passant just per es costat de sa Font de sa Capelleta.

Aquesta es la resenya que figura a la pàgina web dels amics de Fonts de Tramuntana.

D'aquí anem a cercar un vell cami de ferradura que ens ha de portar fins a les planes que son a la Mola, fora gaires complicacions el trobem i pujem per ell, es tracta d'un camí amb molt bon estat de conservació, que es objecte de nombroses fotografies.

Una vegada adalt, i triant els camins adequats, cosa no fácil, cercam la baixada per un comellar que ens portará de retorn al GR i d'aqui fins als cotxes.

Una matinal de recerca, bona companyia i esperit muntanyer.

Eusebio Solano.