PUIG DEL REI SANXO

11/06/2018

Aquest dilluns he tornat a sortir sol i ja van unes quantes enguany, entre que es caps de setmana tenc bony o agulla i que entre setmana vaig mes embullat que un volantí de fonera, no tenc més remei que sortir a xerrar amb sos aucells i sa pedres.

Aquest mes per jo és bastant benèvol, no fa massa calor i tenguent en compte que tenc es mal vici, segons n´Eusebi, d'aixecar-me prest, aprofit per no perdre forma en vistes an es projecte búlgar i aprofitar sa fresqueta matinera.

Aquest dilluns passat he caminat per terres de Biniforani, he pujat an es Puig des Rei Sanxo des del Coll de Soller i he tornat baixant fins a Biniforani Vell pes Pas d'és Ases.

Rossagueres, penyals, plaques, és es passeig per arribar fins an es cingles des capcurucull, després una forta grimpada i una més dura desgrimpada, amb cornises estretes i volades, un pic a dalt pots donar gràcies an es senyor ja que existeix un petit betlem a s'interior d'una petita balma.

Es pas no té cap dificultat, se tracta d'un camí que salva una aresta amb caiguda an es torrent de Binifiorani, lo fotut ve ara, es camí se perd amb molta facilitat, però retrobar-ho és encara pitjor, ses fites brillen per sa seva absència quan es camí se perd i apareixen com bolets quan es camí se veu amb claredat, te collons. I aquí no val sa dita de, ido tot dret, te trobes amb tallats després de descendir inclinats alzinars, plens de fullaraca llenegadissa.

Després de fer honor an es nom que mos identifica, trescar, dónes amb so descens i ho tornes a perdre, de nou trescar, an es final un pic descendit bastant dónes amb so clar camí de ferradura i arribes a sa teva destinació, però te dónes compte que aquesta zona de esquerpades parets i inclinats alcinars amb sorpresa i torrenteras verticals tenen sa seva petita dosis d'adrenalina que en cap cas te deixen indiferent.

An dues ocasions he hagut de remuntar uns cent metres de forta inclinació per poder arribar a bon port.

Vos deix unes fotos.