02/10/2016
Diumenge passat vaig sortir d'excursió amb dues STAR GIRL, me varen donar amb cullereta, an es final jo estava fus, no se si per sa falta d'aliment ja que no vaig dur dinar, per sa forta calor i un nivell molt alt d'humitat o perquè sí, sa veritat és que me varen sobrar es darrers tres quilòmetres que se me varen fer molt llargs, sa veritat és que vaig suar lo que no està escrit.
Diumenge passat vaig sortir d'excursió amb dues STAR GIRL, me varen donar amb cullereta, an es final jo estava fus, no se si per sa falta d'aliment ja que no vaig dur dinar, per sa forta calor i un nivell molt alt d'humitat o perquè sí, sa veritat és que me varen sobrar es darrers tres quilòmetres que se me varen fer molt llargs, sa veritat és que vaig suar lo que no està escrit.
Me varen acompanyar Maria Antonia M.A.
XPLORER i Aina NA RUSCA, amb s'intenció de realisar un curt però a estones
exigent recorregut, es traçat és es següent: Mancor de la Vall, Camí d´es
Rafals, Camí d´es Pinetons, Corral Fals, pas d´en Cavaller, torrent d´es Corral
Fals, Coma de ses Bigues, serra Mitjana, Forat de ca´n Bajoca, Ca´n Bajoca,
Camí d´es Rafals, Mancor de la Vall, uns quinze quilòmetres aproximadament.
Arribam a bona hora a ses barreres d'és
Rafals i iniciam sa ruta per sa pista asfaltada fins a ses cases, passades
aquestes prenem sa pista, ara de terra, fins a s'inici de sa Coma d´es Mart on
l'abandonam per arribar fins a sa rústica barrera que dóna entrada an es camí
d´es Pinetons. Després d'un tram per aquest camí contemplant és Clot d´Almadrá
mos sortim per sa dreta, just quan entram en una zona de alzinar. Ara havia de
trobar un bretxa de ses moltes que hi ha a sa zona amb un sostre de pedra molt
esbucat, però amb sa curiositat que han quedat dos trossos a manera de petits
ponts, un rar enfony aprofitant un dets abundants cruis que té aquest lloc, i
pegam de cap a sa primera, satisfacció en veure que sa meva orientació no m'ha
abandonat, no puc dir lo mateix de ses forces, no pot fallar tot.
Tot aquest recorregut no està assenyalat i
es terreny està ple de tàlvegs molt bruts de vegetació, ara mos toca arribar
fins an es barrancs d'és Corral Fals i donar amb sa bretxa que facilita es pas
a sa zona baixa de ses timbes, ido be, també a sa primera, trobam es crui de
nom segons es mapa Alpina pas d´en Cavaller, una paret de tres metres i un
portell donen pas a un gran marja per descendir en una inclinat terreny ple de
pedra solta i vegetació arbustiva que acaba en es llit des torrent d´es Corral
Fals.
Després d'aquestes bones sensacions decidim
aturar a berenar, n´Aina té rusca i diu que no fa una passa mes sense umplir es
guevatx.
Satisfeta sa nina, reprenem marxa, aquí entra
en acció M.A. XPLORER, els coment que quan noltros vàrem fer es recorregut
a s'enrevés,
fa un any aproximadament, pujarem recte des torrent fins a sa nostra posició,
però se que existeix un camí o lo que queda des mateix que recorr sa part alta
des tàlveg i que vorejant s´esperó que se veu a l'esquerra descendeix an es jaç
des torrent molt a prop de s'inici de sa Coma de ses Bigues, ido ben aviat
sentim sa veu de M.A. “això pareix un
camí en molt mal estat però ho pareix”, tots darrere, després desapareix
però amb una mica d'intuïció retrobam trossos cada pic mes evidents, an es
final donam amb un tram molt ben conservat on s'aprecia s'empedrat donant un
gir de 180º an s´esperó amb un bon buit per la dreta, una altra bona
satisfacció. Ara descendim per s'interior d'un espès alzinar replet de sitges
recorrent un caminoi que mos du a creuar es torrent just on volíem, s'inici de
sa Coma de ses Bigues, de moment no pot anar millor.
Ara remuntam aquest llarg tàlveg, per
s'ombra des alzinar, així i tot sa calor cada pic és més forta i s'humitat molt
alta, tot això fa que sa pujada se faci dura, després d'alternar es dos marges
des tàlveg de sitja en sitja, arribam an es serral devora sa Canaleta, es lloc
denominat és Pla de sa Coma de ses Bigues.
A causa de s'alt grau d'humitat i calor,
mos hem begut quasi tota s'aigua, se que a sa canaleta uns metres més a baix hi
ha una piqueta amb un grifó, me dirigesc a omplir ses botelles i resulta que, o
sa canaleta no du aigua o es grifó està romput, però no va sortir ni una gota;
torn a lloc i començam a pujar ses pendents que mos duran fins a sa cresta de
sa Serra Mitjana, després d'una curta pujada entre roques i matolls arribam en
una canal que mos dóna accés a sa cresta, a escassos metres des Més alt de sa
Serra Mitjana; ses vistes un espectacle un amfiteatre perfecte sobre és
Raiguer.
Ara ve es tram més dur de sa ruta, un curt
trajecte per un terreny espenya turmells. Hem d'anar mitj crestejant cap en un
serral situat an es S.E. d'aquesta serra entre les puntes de 758 i 746 metres d'alçària
segons es mapa alpina, aquest curt tram ja se fa per un terreny escarpat,
cruiat i en constant moviment de plaques, res un gust pes cos, però ara ve lo
guapo, un inclinadíssim vessant mig rosseguera mig plaques i roques mòbils
entre qualque arbust i pins esporàdics, per desembocar en es camí que surt d'és
Forat de Ca´n Bajoca, gran i curiós com a colofó de sa cresta SE de sa Serra
Mitjana.
Aquí aprofitam per menjar, millor dit elles
varen menjar jo me vaig limitar a roegar una galleta de xocolate i una fruita
seca i ingerir la resta d'aigua que me quedava, només tènia set, després de sa
calor suportada, estàvem a mitat de trajecte poc mes o manco, confiava a trobar
aigua en Ca´n Bajoca.
Reprenem sa marxa per caminoi a estones i
en altres camí, que va recorrent ses diferents sitjges, aquest tram està ple de
fites, i es terreny s'ha endolcit excepte qualque curta canal, arribam en una
bifurcació i prenem a la dreta que mos acosta més a ca´n Bajoca per sa baixada
de sa Coma Roja. En un petit replà trobam una rústica barrera que mos dóna pas
en un estret cami empedrat que acaba en és Camí de se Case d´es Bosc, ja al camí en dues
passes arribam a ses cases de ca´n Bajoca, mos seim una estona i mos proveïm d'aigua, mos
queda es darrer tram fins a és Cami d'és Rafals.
En lloc de pendre qualcun des camins que
des d'és Rafals descendeix fins a cán Bajoca (Coma d´es Mart, Coma d´es
Rafals), decidim ascendir directes a ses barreres on s'inicia es camí, a prop
de Mancor de la Vall, des de baix no se veu amb certesa quin és es tàlveg
correcte, s'havia de provar; iniciam es retorn per s'ample camí que mena a ses
cases de Massanella, caminats uns mil metres abandonam per la dreta per pujar
en un turó atapaït de joves pins, aquests maleïts pins ocultaven una barrera
rocosa infranquejable, vàrem haver de voltejar aquest tram rocós per arribar a
dalt, mal ma toc cent mil llamps, mos ha vengut d'un turó, però ara toca
descendir per remuntar es següent per un terreny de vells bancals abandonats on
ses oliveres a tornat an es seus orígens sent ara ullastres de grans i
retorçats troncs, ocults per matolls, pins, troncs caiguts, en poques paraules
un merde, i jo an aquestes hores ja no estava per punyetes i elles fresques com
a flor d'estiu, mal me toc gota quina vergonya, res res cap a envant s'ha dit,
no mos ho pensem mes, descendim fins an es fons des tàlveg i iniciam s'ascens
per sa següent fins a trobar un serral per la dreta i intueixo que a sa part
superior hi ha és Cami dés Raflas i que si no m'equivoc, que donat es meu estat
d'ànim era lo més probable, estaríem molt a prop des cotxo, així va esser un
cop a dalt sortim devora unes barreres metàl·liques que donen accés a sa pista
asfaltada, a tan sol dos-cents metres d'on havíem deixat aparcat es vehicle.
Una bona volta amb bones i males sensacions en lo que a jo respecta, i amb una companyia d'allò més agradable.
Pou des Rafals
portell des camí des Pinatons
Clot d´Almadrá
un amagatall esbucat
sa Serra Mitjana vist des d´es Corral Fals
Pas d´en Cavaller
