PER VOLTANTS DE SA CALOBRA
n´Eusebi faia mol tens que tènia sa curolla
de fer es passos de semana santa, sa processó era sa seguent, fer una sèrie de passos pels voltants de s´Olla d´és
Torrent de Pareis.
Un
grup de bona gent ens ajuntem amb la intenció de dur a terme el somni de
l'ABU2, que si deixem passar el temps potser.... Els components de la
"expedició" els següents: Pedro i Luis (LPC), Aina, Maria, Toni , Paulino i Miquel (ABU1) del grup de ESQUIROLS
DE CONSELL, i finalment Eusebi i Arnau (el que subscriu).
El
recorregut previst era el següent: pas d´es Morro, pas d´es Racó, pas de ses
Piquets, pas de s´Argamassa, pas o coll de s´Obaga i pas de s´Aranya. amb sis
passos ja hi ha una bona processó, ¿no trobeu?.
Arribem
a la Calobra i ens encaminem cap a la desembocadura del torrent de Pareis i ja
tenim la primera impressió de que el primer pas no puguem escometre-ho, el mar
està embravit, un fort onatge amb vents de mestral trenca amb força contra la
desembocadura del torrent. En sortir del túnel per als vianants i arribar a
l'Olla, veiem el que ens temíem, el mar trenca amb força a la desembocadura
fent passar l'aigua a l'interior de l'Olla, impossible iniciar l'ascens pel pas
d´es Morro sense rebre el peatge d'una bona xopada. però suposant que ho
haguéssim realitzat, en baixar tindríem seriosos problemes de pas per
l'interior de l'olla, està anegada, ¿com tornar d'és Pas de s´Argamassa sense
un bon capfico?.
Canvi
de plans, se m'ocorre comentar-li a Luis, ¿i si pugem per és Forats Petits?,
tal dit tal fet, una alternativa sense necessitat de mullar-se, i podrem
enllaçar amb el pas de s´Aranya, és clar que la processó ha quedat redu ïda a dos passos, però els confrares ho accepten
amb resignació, ¿que i farem?.
Així
doncs iniciem l'ascens cap al primer objectiu, a mesura que ascendim tenim
bones vistes sobre s´Olla i la desembocadura, passat el forat veiem el curs del
torrent fins al Pas de s´Argamassa, el torrent està completament inundat.
Després de passar el forat remuntem fins al serral on ja veiem l'altre vessant
i iniciem el descens cap a sa Torra d'és Bosc, la torre està ben penjada sobre
la cala oferint a vista d'ocell unes vistes espectaculars.
Prosseguim,
ara en descens a la recerca del pas de s´Aranya, per un terreny, escarpat,
abrupte, replet de vegetació, solament falten els ogres, una alegria per als
peus i mans, en dues paraules, una meravella.
Baixem
el escarpat pas equipat amb cable de seguretat i ens situem en el serral del Carrer
Nou, aquí una curta escissió, uns baixen cap a sa Calobra i uns altres cap a
s´Olla, després ens reunim tots en el passeig de sa Calobra on donem bona
compte de las nostres provisions, mentre sona la pregunta ¿què fem ara?, Luis apunta d'agafar els cotxes i anar fins a Tuent per pujar al
queixal, mentrestant Pedro i i jo li fem un cop d'ull a la Mola de Tuent i
endevinem el pas d´en Maiol, canvi de plans, passem d'agafar cotxe i ens
dirigim a ascendir sa Mola de Tuent per l'esmentat pas.
Per
un estret senderoi, al que li queda poca vida, penjat sobre la riba de
l'esquerra de la cala, ens porta fins a l'inici de l'aproximació al pas, una
bonica canal ens situa sobre uns grans blocs que cal sortejar, poc després ens
situem en l'altiplà entre a sa Mola de c´an Palou i ses Estepes, punt clau, anar al tant en aquest lloc pega el
flato, maleït lloc; arribem després a una vella paret en un
petit colll, a l'altre costat una inclinada canal, és la canal de descens, una
passada, es llisca gairebé vertical entre grans blocs de roca i agulles fins a
la carretera, a prop de l'aparcament.
Aquí
donam per conclosa se feta d´avui, al final tres passos, i una canal inèdita
para gairebé tots, per celebrar la jornada cerveses a c´an Gallet, Paulino ens
convida pel seu aniversari, no se si va dir 60 o 65, saps que com no m'enrecordo
ho deixarem en 50.
PD: per cert, als lectors, que a ningú
se li ocorri dir que li ha donat un flato, per molt que molesti aguantar encara
que vagi la vida, us matarien a cartuchazos.
