Una volta prevista visitant una sèrie de fonts, set,
amagades algunes d'elles, amb inici i final al GR 221 en el tram del Boal de
ses Serveres.
Avui fem un revival
dels inicis del grup, només som tres trescadors na Maria Antonia n,Arnau i jo,
n'Eusebi. La idea es anar a trescar les
set fonts que hi ha als voltants sud d'Estellencs vora els cingles del puig.
Deixem el cotxe aparcat just a la entrada del GR de cap al
Boal de ses Serveres, segons el diccionari “Lloc on antigament donaven
la palla als bous, quan encara no hi havia estables” en aquest lloc, i
seque fa molts d,anys, hi trobem la
primera de les fonts, la Font des Boal de ses Serveres, deixada constància
gràfica de la mateixa, proseguim la nostra ruta de cap el segon objectiu, la
Font d'es Poll, això ens du de cap a una coma situada a la esquerra del cami, i
baix el puig Babaiós i un poc antes del mirador.
Poques dades per trobar-la, es fa del tot necessari el
possar-hi tots els sentits muntanyers la intuició, la experiència a la
muntanya, aixi i tot la cerca es llarga, cal dir que som un grup que ens agrada
trescar, fent us de lo que la natura ens proveeix de sensacions, res de GPS que
son al muntanyer lo que una ferrata es a un escalador, el mapa amb corbes de
nivell i ...res mes.
A la fi, dins una petita coma, endivinem una forma no
natural, la ma de l'home hi ha estat present, un petit forat i una canal ens
donen la referència, segona font localitzada, l'artífex de la ruta en fa les
fotografies pertinents. Aquesta segona font, la del Poll, tambe la trobem seca,
clar indicatiu del pobre index pluviometric actual.
Tornem al cami “principal” i ens anem a cercar, això es
pretenciós, a veure la Font de Dalt, aquesta no presenta cap problema de
localització, ja que es troba a la vora del cami, molt transitat per els grups
excursionistes ja que es la ruta que uneix el coll d'Estellencs amb el Boal de
ses Serveres. Hi pasem a la seva vora i fem les fotografies de rigor, cal dir
que aquesta com les dues anteriors tambe es troba aixuta, tres de tres, això
comença a preocupar.
A pocs metres de la font, agafarem un comellar de baixada,
fora cami evidentment, duiem ja mes d'una hora per cami senyalat, i això no es
pot permetre, eh mestre ? La baixada,
fora la fullaca que rellisca, no es cap problema, per la esquerra o la
dreta es troba pas factible. Arribem a un punt on per la dreta arriba un
torrent, al qual hi accedim i tornant uns metres enrera trobem el Salt de
S'Aigo, un lloc molt bonic i on n'Arnau hi deixa mig carrete... calla que les
càmeres son digitals, amb lo del revival
m'havia fuit s'olla.
Seguim el torrent i es va tancant, ens veim obligats a fer
qualque destrepada i salvar parets i escarpes, fins un punt on es va fer
necessari el possar-hi unes bagues per poder seguir baixant. Seguim baixant
fins on hi ha una confluència de dos torrents. Aqui tornem mirar el mapa i … nous le som cagué, hem baixat massa, Arni dixit. Cercant la forma de
sortir-ne trobem un cami que pujant el llom entre els dos torrents ens porta
cap amunt, per orientació canviem de sentit i de cami un parell de vegades, tot
i no perdre l'ordre de pujada del segon torrent, ja que a la seva vora es troba
la quarta font del dia. Arribem a una explanada i pàrtim en sentit contrari ja
que es veu un petit clar desde on pretenem divisar el paissatge a l'objecte de
poder situarnos millor. Fet aquest pas tornem enrera de cap al torrent, i en un
punt hi ha un petit senderoll molt desdibuixat, l'agafem i a uns pocs metres
trobem el premi, la Font de's Oms, seca tambe i ja en son quatre. Fem les
fotografies de rigor i partir a cercar la pròxima, la Font de Son Jover.
La idea era sense perdre nivell, arribar a l'altra costat
del llom de la muntanya, no cal dir que fer cami on no n'hi ha es complicat, si
a mes no vols ronya, això t'obliga a fer mes pases. Les fem, marjada amunt,
fins on es pot passar, marjada avall i aixi ...molt de temps, a la fi dins el
bosc trobem una sitja i uns metres mes enllà una casa en ruïnes, fent us de la
experiència, seguim un “caminoll” que portava de la casa a … ??. Un cami !! ja
som a un cami, pero, on du ?? el mapa diu, deixa-ho fer, ni idea. Decidim fer
cami en la direcció adequada i veure el pròxim cami que trobem quina direcció
du. La qual cosa no es torba a produir-se, anem acotant les possibilitats,
n'Arnau diu, hauriem de trobar un cami amb un revolt molt pronunciat i d'ell en
surt un de cap a la esquerra, que es el que hem d'agafar. Ergo, aixi va ser, troballa celebrada ja que les forces comencen a
minvar, clar indicariu de l'hora, de l'hora de dinar.
Seguim el cami, ara en clara baixada i el paisatge comença a
obrir-se, les marjades son mes evidents i arribem a un punt on...la Font de Son
Jover, just vora el cami, amb una figuera dins un gegant abeurador. La decepció
ja es gran, cinc fonts, cinc seques.
Aquest lloc es perfecte per a dinar, sol, uns carritx per
seurer-hi i lo següent a la gana, fam. Combinació que fa del temps de relax lo
milloret del dia.
A partir d'aquest moment ja nomes ens queden dues per
aconseguir l'objectiu, la primera d'elles es l'Ull de S'Aigo, font que sabem
esta vora les cases de Son Fortuny, dins un torrent i a mes, la seva
localització ha de ser fàcil, ja que esta entubada portant aigua al poble
d'Estellencs.
Devallem per un cami ben marcat, fent-hi a troços dresseres
per tal d'estalviar cami, arribats a un punt on trobem el torrent i el cami,
que ens durà de cap a la font. Marcada al mapa Alpina just abans de creuar el
torrent el cami que portem, arribem al punt i no la veiem, el grup se separa
per a cercar-la, n'Arnau per avall i jo per amunt, per dins el torrent. La sort
es amb n'Arnau, la font es troba passat on el cami creua el torrent, dins el
mateix torrent uns metres mes avall. Jo faig torrent amunt i fent honor al bon
amic Victoriano, em faig una bona racció de “ronya tardía”. La sort, autrefois.
La font, que es aprofitada per l'us humà, està entubada i
dels dos ulls, neixen conduccions que abasteixen al poble d'Estellencs. El poc
sobrant, es verteix al torrent i es l'únic lloc on hem trobat aigua. Cinc de
sis.
Ara, segons n'Arnau, toca el cercar la mes dificultosa de
localització, però el cami passa per dins les cases de Son Fortuny i no haviem
demanat permís, ja que aquesta no era a sortida programada i no ens agrada
sense fer-ho presentar-mos dins una possesió. A mes, ja estem un poc cansats i
decidim deixar la darrera, la Font d'en Miquelet per unaltra ocassió.
La tornada, de cap a la carretera, no mereix mes menció, alea jacta est.
Un dia de trescada, a
lo grande. Com sempre, Salut i Muntanya !!
Eusebio Solano Segui
sa primera font?, font de ses Serveres
Estellencs al nostros peus
sa Coma d´en Miquelet, per on tornerem
Canaleta que mos durá a sa font des Poll
gran Aljub entre ses cases y sa font
