SERRA MITJANA

02/10/2016
Diumenge passat vaig sortir d'excursió amb dues STAR GIRL, me varen donar amb cullereta, an es final jo estava fus, no se si per sa falta d'aliment ja que no vaig dur dinar, per sa forta calor i un nivell molt alt d'humitat o perquè sí, sa veritat és que me varen sobrar es darrers tres quilòmetres que se me varen fer molt llargs, sa veritat és que vaig suar lo que no està escrit.

Me varen acompanyar Maria Antonia M.A. XPLORER i Aina NA RUSCA, amb s'intenció de realisar un curt però a estones exigent recorregut, es traçat és es següent: Mancor de la Vall, Camí d´es Rafals, Camí d´es Pinetons, Corral Fals, pas d´en Cavaller, torrent d´es Corral Fals, Coma de ses Bigues, serra Mitjana, Forat de ca´n Bajoca, Ca´n Bajoca, Camí d´es Rafals, Mancor de la Vall, uns quinze quilòmetres aproximadament.

Arribam a bona hora a ses barreres d'és Rafals i iniciam sa ruta per sa pista asfaltada fins a ses cases, passades aquestes prenem sa pista, ara de terra, fins a s'inici de sa Coma d´es Mart on l'abandonam per arribar fins a sa rústica barrera que dóna entrada an es camí d´es Pinetons. Després d'un tram per aquest camí contemplant és Clot d´Almadrá mos sortim per sa dreta, just quan entram en una zona de alzinar. Ara havia de trobar un bretxa de ses moltes que hi ha a sa zona amb un sostre de pedra molt esbucat, però amb sa curiositat que han quedat dos trossos a manera de petits ponts, un rar enfony aprofitant un dets abundants cruis que té aquest lloc, i pegam de cap a sa primera, satisfacció en veure que sa meva orientació no m'ha abandonat, no puc dir lo mateix de ses forces, no pot fallar tot.

Tot aquest recorregut no està assenyalat i es terreny està ple de tàlvegs molt bruts de vegetació, ara mos toca arribar fins an es barrancs d'és Corral Fals i donar amb sa bretxa que facilita es pas a sa zona baixa de ses timbes, ido be, també a sa primera, trobam es crui de nom segons es mapa Alpina pas d´en Cavaller, una paret de tres metres i un portell donen pas a un gran marja per descendir en una inclinat terreny ple de pedra solta i vegetació arbustiva que acaba en es llit des torrent d´es Corral Fals.

Després d'aquestes bones sensacions decidim aturar a berenar, n´Aina té rusca i diu que no fa una passa mes sense umplir es guevatx.

Satisfeta sa nina, reprenem marxa, aquí entra en acció M.A. XPLORER, els coment que quan noltros vàrem fer es recorregut a s'enrevés, fa un any aproximadament, pujarem recte des torrent fins a sa nostra posició, però se que existeix un camí o lo que queda des mateix que recorr sa part alta des tàlveg i que vorejant s´esperó que se veu a l'esquerra descendeix an es jaç des torrent molt a prop de s'inici de sa Coma de ses Bigues, ido ben aviat sentim sa veu de M.A. “això pareix un camí en molt mal estat però ho pareix”, tots darrere, després desapareix però amb una mica d'intuïció retrobam trossos cada pic mes evidents, an es final donam amb un tram molt ben conservat on s'aprecia s'empedrat donant un gir de 180º an s´esperó amb un bon buit per la dreta, una altra bona satisfacció. Ara descendim per s'interior d'un espès alzinar replet de sitges recorrent un caminoi que mos du a creuar es torrent just on volíem, s'inici de sa Coma de ses Bigues, de moment no pot anar millor.

Ara remuntam aquest llarg tàlveg, per s'ombra des alzinar, així i tot sa calor cada pic és més forta i s'humitat molt alta, tot això fa que sa pujada se faci dura, després d'alternar es dos marges des tàlveg de sitja en sitja, arribam an es serral devora sa Canaleta, es lloc denominat és Pla de sa Coma de ses Bigues.

A causa de s'alt grau d'humitat i calor, mos hem begut quasi tota s'aigua, se que a sa canaleta uns metres més a baix hi ha una piqueta amb un grifó, me dirigesc a omplir ses botelles i resulta que, o sa canaleta no du aigua o es grifó està romput, però no va sortir ni una gota; torn a lloc i començam a pujar ses pendents que mos duran fins a sa cresta de sa Serra Mitjana, després d'una curta pujada entre roques i matolls arribam en una canal que mos dóna accés a sa cresta, a escassos metres des Més alt de sa Serra Mitjana; ses vistes un espectacle un amfiteatre perfecte sobre és Raiguer.

Ara ve es tram més dur de sa ruta, un curt trajecte per un terreny espenya turmells. Hem d'anar mitj crestejant cap en un serral situat an es S.E. d'aquesta serra entre les puntes de 758 i 746 metres d'alçària segons es mapa alpina, aquest curt tram ja se fa per un terreny escarpat, cruiat i en constant moviment de plaques, res un gust pes cos, però ara ve lo guapo, un inclinadíssim vessant mig rosseguera mig plaques i roques mòbils entre qualque arbust i pins esporàdics, per desembocar en es camí que surt d'és Forat de Ca´n Bajoca, gran i curiós com a colofó de sa cresta SE de sa Serra Mitjana.

Aquí aprofitam per menjar, millor dit elles varen menjar jo me vaig limitar a roegar una galleta de xocolate i una fruita seca i ingerir la resta d'aigua que me quedava, només tènia set, després de sa calor suportada, estàvem a mitat de trajecte poc mes o manco, confiava a trobar aigua en Ca´n Bajoca.

Reprenem sa marxa per caminoi a estones i en altres camí, que va recorrent ses diferents sitjges, aquest tram està ple de fites, i es terreny s'ha endolcit excepte qualque curta canal, arribam en una bifurcació i prenem a la dreta que mos acosta més a ca´n Bajoca per sa baixada de sa Coma Roja. En un petit replà trobam una rústica barrera que mos dóna pas en un estret cami empedrat que acaba en és Camí de se Case d´es Bosc, ja al camí en dues passes arribam a ses cases de ca´n Bajoca, mos seim una estona i mos proveïm d'aigua, mos queda es darrer tram fins a és Cami d'és Rafals.

En lloc de pendre qualcun des camins que des d'és Rafals descendeix fins a cán Bajoca (Coma d´es Mart, Coma d´es Rafals), decidim ascendir directes a ses barreres on s'inicia es camí, a prop de Mancor de la Vall, des de baix no se veu amb certesa quin és es tàlveg correcte, s'havia de provar; iniciam es retorn per s'ample camí que mena a ses cases de Massanella, caminats uns mil metres abandonam per la dreta per pujar en un turó atapaït de joves pins, aquests maleïts pins ocultaven una barrera rocosa infranquejable, vàrem haver de voltejar aquest tram rocós per arribar a dalt, mal ma toc cent mil llamps, mos ha vengut d'un turó, però ara toca descendir per remuntar es següent per un terreny de vells bancals abandonats on ses oliveres a tornat an es seus orígens sent ara ullastres de grans i retorçats troncs, ocults per matolls, pins, troncs caiguts, en poques paraules un merde, i jo an aquestes hores ja no estava per punyetes i elles fresques com a flor d'estiu, mal me toc gota quina vergonya, res res cap a envant s'ha dit, no mos ho pensem mes, descendim fins an es fons des tàlveg i iniciam s'ascens per sa següent fins a trobar un serral per la dreta i intueixo que a sa part superior hi ha és Cami dés Raflas i que si no m'equivoc, que donat es meu estat d'ànim era lo més probable, estaríem molt a prop des cotxo, així va esser un cop a dalt sortim devora unes barreres metàl·liques que donen accés a sa pista asfaltada, a tan sol dos-cents metres d'on havíem deixat aparcat es vehicle.

Una bona volta amb bones i males sensacions en lo que a jo respecta, i amb una companyia d'allò més agradable.

Pou des Rafals

        portell des camí des Pinatons                  

Clot d´Almadrá

un amagatall esbucat

sa Serra Mitjana vist des d´es Corral Fals

Pas d´en Cavaller

vista enrere cap és pas 

 un tram espetecular des cami i en bon estat

Pla de se Coma de ses Bigues 

es Castellot des Rafal

Massanella 

a quatre cames cap a sa cresta

es forat de Ca´n Bajoca 

camí devallada al Camí des Bosc