GRADO DE DIFICULTAD

GRADO DE DIFICULTAD

Distancia:
* muy corta (de 1 a 4 km)
** corta (de 4 a 8 km)
*** mediana (de 8 a 12 km)
**** larga (de 12 a 18 km)
***** muy larga (mas de 18 km)

Recorrido:
* muy suave (llano o con pendientes poco acusadas)
** suave (pendientes con poco desnivel)
*** exigente (superacion de grandes desniveles con pendientes cortas o suaves)
**** duro (superacion de grandes desniveles entre 45º y 60º de inclinación)
***** muy duro (superación de desniveles con fuerte grado de inclinación, superior al 60º)

Trayecto:
* cómodo (caminos o senderos bien definidos y marcados)
** fácil (senderos bien marcados y de fácil orientación)
*** complicado (senderos discontinuos con marcaciones esporádicas y/o terreno sin sendas)
**** dificil (se precisan dotes de orientación e intuición para seguir la ruta, poca señalización y/o terreno abrupto)
***** muy difícil (no existe sendero, nula señalización, terreno escarpado, se precisa de buenas dotes de orientación y exploración del lugar y/o terreno muy abrupto)

Itinerario:
* muy corto (de 1 a 2 horas efectivas)
** corto (de 2 a 3 horas efectivas)
*** llevadero (de 3 a 5 horas efectivas)
**** largo (de 5 a 8 horas efectivas)
***** muy largo (superior a 8 horas efectivas)

Estos niveles son orientativos y están sujetos al grado de preparación, forma física y experiencia de cada uno.

AVISO

RESPONSABILIDAD

En este blog se recogen itinerarios por distintos lugares de la isla, en su mayoría de las sierras que componen nuestra geografía, se describen itinerarios y lugares que nos llaman la atención, merecedores de ser conocidos, pero no pretende ser una guía, tan solo darlos a conocer, pero sobre todo tener un histórico para nosotros, un grupo de amigos que nos apasiona esta afición y la vivimos con intensidad.

Quien utilice este blog como guía se hace responsable de sus actos, no es suficiente con memorizar las indicaciones que se recogen, la montaña precisa de conocimientos y experiencia, y sobre todo conocer sus propias posibilidades, tanto técnicas como físicas para realizar este deporte y/o afición.

Además exige un alto grado de respetuosidad con el medio ambiente y con las propiedades, tanto públicas como privadas, estas últimas en su gran mayoría, debiendo ser respetuoso con los propietarios, solicitarles permisos para el paso por sus fincas y atender a sus consideraciones.

Quien haga uso de este blog como guía lo hará bajo su responsabilidad, no haciéndonos responsables de los problemas que puedan surgir a quienes lo utilicen con tal fin.

martes, 13 de febrero de 2018

SIS FONTS D´ESTELLENCS


Una volta prevista visitant una sèrie de fonts, set, amagades algunes d'elles, amb inici i final al GR 221 en el tram del Boal de ses Serveres.

Avui fem un revival dels inicis del grup, només som tres trescadors na Maria Antonia n,Arnau i jo, n'Eusebi.  La idea es anar a trescar les set fonts que hi ha als voltants sud d'Estellencs vora els cingles del puig.

Deixem el cotxe aparcat just a la entrada del GR de cap al Boal de ses Serveres, segons el diccionari “Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables” en aquest lloc, i seque fa molts d,anys,  hi trobem la primera de les fonts, la Font des Boal de ses Serveres, deixada constància gràfica de la mateixa, proseguim la nostra ruta de cap el segon objectiu, la Font d'es Poll, això ens du de cap a una coma situada a la esquerra del cami, i baix el puig Babaiós i un poc antes del mirador.

Poques dades per trobar-la, es fa del tot necessari el possar-hi tots els sentits muntanyers la intuició, la experiència a la muntanya, aixi i tot la cerca es llarga, cal dir que som un grup que ens agrada trescar, fent us de lo que la natura ens proveeix de sensacions, res de GPS que son al muntanyer lo que una ferrata es a un escalador, el mapa amb corbes de nivell i ...res mes.

A la fi, dins una petita coma, endivinem una forma no natural, la ma de l'home hi ha estat present, un petit forat i una canal ens donen la referència, segona font localitzada, l'artífex de la ruta en fa les fotografies pertinents. Aquesta segona font, la del Poll, tambe la trobem seca, clar indicatiu del pobre index pluviometric actual.

Tornem al cami “principal” i ens anem a cercar, això es pretenciós, a veure la Font de Dalt, aquesta no presenta cap problema de localització, ja que es troba a la vora del cami, molt transitat per els grups excursionistes ja que es la ruta que uneix el coll d'Estellencs amb el Boal de ses Serveres. Hi pasem a la seva vora i fem les fotografies de rigor, cal dir que aquesta com les dues anteriors tambe es troba aixuta, tres de tres, això comença a preocupar.

A pocs metres de la font, agafarem un comellar de baixada, fora cami evidentment, duiem ja mes d'una hora per cami senyalat, i això no es pot permetre, eh mestre ? La baixada,  fora la fullaca que rellisca, no es cap problema, per la esquerra o la dreta es troba pas factible. Arribem a un punt on per la dreta arriba un torrent, al qual hi accedim i tornant uns metres enrera trobem el Salt de S'Aigo, un lloc molt bonic i on n'Arnau hi deixa mig carrete... calla que les càmeres son digitals, amb lo del revival m'havia fuit s'olla.

Seguim el torrent i es va tancant, ens veim obligats a fer qualque destrepada i salvar parets i escarpes, fins un punt on es va fer necessari el possar-hi unes bagues per poder seguir baixant. Seguim baixant fins on hi ha una confluència de dos torrents. Aqui tornem mirar el mapa i … nous le som cagué, hem baixat massa, Arni dixit. Cercant la forma de sortir-ne trobem un cami que pujant el llom entre els dos torrents ens porta cap amunt, per orientació canviem de sentit i de cami un parell de vegades, tot i no perdre l'ordre de pujada del segon torrent, ja que a la seva vora es troba la quarta font del dia. Arribem a una explanada i pàrtim en sentit contrari ja que es veu un petit clar desde on pretenem divisar el paissatge a l'objecte de poder situarnos millor. Fet aquest pas tornem enrera de cap al torrent, i en un punt hi ha un petit senderoll molt desdibuixat, l'agafem i a uns pocs metres trobem el premi, la Font de's Oms, seca tambe i ja en son quatre. Fem les fotografies de rigor i partir a cercar la pròxima, la Font de Son Jover.

La idea era sense perdre nivell, arribar a l'altra costat del llom de la muntanya, no cal dir que fer cami on no n'hi ha es complicat, si a mes no vols ronya, això t'obliga a fer mes pases. Les fem, marjada amunt, fins on es pot passar, marjada avall i aixi ...molt de temps, a la fi dins el bosc trobem una sitja i uns metres mes enllà una casa en ruïnes, fent us de la experiència, seguim un “caminoll” que portava de la casa a … ??. Un cami !! ja som a un cami, pero, on du ?? el mapa diu, deixa-ho fer, ni idea. Decidim fer cami en la direcció adequada i veure el pròxim cami que trobem quina direcció du. La qual cosa no es torba a produir-se, anem acotant les possibilitats, n'Arnau diu, hauriem de trobar un cami amb un revolt molt pronunciat i d'ell en surt un de cap a la esquerra, que es el que hem d'agafar. Ergo, aixi va ser, troballa celebrada ja que les forces comencen a minvar, clar indicariu de l'hora, de l'hora de dinar.

Seguim el cami, ara en clara baixada i el paisatge comença a obrir-se, les marjades son mes evidents i arribem a un punt on...la Font de Son Jover, just vora el cami, amb una figuera dins un gegant abeurador. La decepció ja es gran, cinc fonts, cinc seques.

Aquest lloc es perfecte per a dinar, sol, uns carritx per seurer-hi i lo següent a la gana, fam. Combinació que fa del temps de relax lo milloret del dia.

A partir d'aquest moment ja nomes ens queden dues per aconseguir l'objectiu, la primera d'elles es l'Ull de S'Aigo, font que sabem esta vora les cases de Son Fortuny, dins un torrent i a mes, la seva localització ha de ser fàcil, ja que esta entubada portant aigua al poble d'Estellencs.

Devallem per un cami ben marcat, fent-hi a troços dresseres per tal d'estalviar cami, arribats a un punt on trobem el torrent i el cami, que ens durà de cap a la font. Marcada al mapa Alpina just abans de creuar el torrent el cami que portem, arribem al punt i no la veiem, el grup se separa per a cercar-la, n'Arnau per avall i jo per amunt, per dins el torrent. La sort es amb n'Arnau, la font es troba passat on el cami creua el torrent, dins el mateix torrent uns metres mes avall. Jo faig torrent amunt i fent honor al bon amic Victoriano, em faig una bona racció de “ronya tardía”. La sort, autrefois.

La font, que es aprofitada per l'us humà, està entubada i dels dos ulls, neixen conduccions que abasteixen al poble d'Estellencs. El poc sobrant, es verteix al torrent i es l'únic lloc on hem trobat aigua. Cinc de sis.

Ara, segons n'Arnau, toca el cercar la mes dificultosa de localització, però el cami passa per dins les cases de Son Fortuny i no haviem demanat permís, ja que aquesta no era a sortida programada i no ens agrada sense fer-ho presentar-mos dins una possesió. A mes, ja estem un poc cansats i decidim deixar la darrera, la Font d'en Miquelet per unaltra ocassió.

La tornada, de cap a la carretera, no mereix mes menció, alea jacta est.


Un dia de trescada, a lo grande. Com sempre, Salut i Muntanya !!
Eusebio Solano Segui



sa primera font?, font de ses Serveres



 Estellencs al nostros peus

sa Coma d´en Miquelet, per on tornerem


Canaleta que mos durá a sa font des Poll

font des Poll 



 desviament a sa font de Dalt
sa font de Dalt

es Salt de s´Aigo



nou camí

font dets Oms







fot de Son Jover


 aljub de sa font de Son Jover

 Ull de s´Aigo


 camí a sa font des Poll


gran Aljub entre ses cases y sa font 

 camí de sa Coma d´en Miquelet
camí de sa Boal de ses Serveres 


domingo, 4 de febrero de 2018

PUIG DE SA QUARTERADA

03/02/2018
Una montaña de segundo orden y poco conocida, cima de 600m, situada a la sombra oeste de sa Mola de s´Esclop, entre sa Coma Clova y sa Coma des Cellers.
No subimos por los caminos, tenía visualizada una canal que quería investigar  sin saber si sería viable, reto conseguido, no sin alguna dificultad, la bautizamos como canal MA, María Antonia realizó dos complicados pasos como si nada.
Después recorrimos los caminos, bonitos y conservados caminos, que recorren la altiplanicie y descienden a sa Coma Clova, al final roña de la buena en el descenso por la cara oeste.