GRADO DE DIFICULTAD

GRADO DE DIFICULTAD

Distancia:
* muy corta (de 1 a 4 km)
** corta (de 4 a 8 km)
*** mediana (de 8 a 12 km)
**** larga (de 12 a 18 km)
***** muy larga (mas de 18 km)

Recorrido:
* muy suave (llano o con pendientes poco acusadas)
** suave (pendientes con poco desnivel)
*** exigente (superacion de grandes desniveles con pendientes cortas o suaves)
**** duro (superacion de grandes desniveles entre 45º y 60º de inclinación)
***** muy duro (superación de desniveles con fuerte grado de inclinación, superior al 60º)

Trayecto:
* cómodo (caminos o senderos bien definidos y marcados)
** fácil (senderos bien marcados y de fácil orientación)
*** complicado (senderos discontinuos con marcaciones esporádicas y/o terreno sin sendas)
**** dificil (se precisan dotes de orientación e intuición para seguir la ruta, poca señalización y/o terreno abrupto)
***** muy difícil (no existe sendero, nula señalización, terreno escarpado, se precisa de buenas dotes de orientación y exploración del lugar y/o terreno muy abrupto)

Itinerario:
* muy corto (de 1 a 2 horas efectivas)
** corto (de 2 a 3 horas efectivas)
*** llevadero (de 3 a 5 horas efectivas)
**** largo (de 5 a 8 horas efectivas)
***** muy largo (superior a 8 horas efectivas)

Estos niveles son orientativos y están sujetos al grado de preparación, forma física y experiencia de cada uno.

AVISO

RESPONSABILIDAD

En este blog se recogen itinerarios por distintos lugares de la isla, en su mayoría de las sierras que componen nuestra geografía, se describen itinerarios y lugares que nos llaman la atención, merecedores de ser conocidos, pero no pretende ser una guía, tan solo darlos a conocer, pero sobre todo tener un histórico para nosotros, un grupo de amigos que nos apasiona esta afición y la vivimos con intensidad.

Quien utilice este blog como guía se hace responsable de sus actos, no es suficiente con memorizar las indicaciones que se recogen, la montaña precisa de conocimientos y experiencia, y sobre todo conocer sus propias posibilidades, tanto técnicas como físicas para realizar este deporte y/o afición.

Además exige un alto grado de respetuosidad con el medio ambiente y con las propiedades, tanto públicas como privadas, estas últimas en su gran mayoría, debiendo ser respetuoso con los propietarios, solicitarles permisos para el paso por sus fincas y atender a sus consideraciones.

Quien haga uso de este blog como guía lo hará bajo su responsabilidad, no haciéndonos responsables de los problemas que puedan surgir a quienes lo utilicen con tal fin.

domingo, 31 de marzo de 2019

SERRA DE S´ESQUERDAR (CAIMARI)

SERRA DE SÉSQUERDAR
30/03/2019


Sa serra de s´Esquerdar, un punyetero terreny de roca descomposta, rompuda, cruiada i altres coses que me deix en es descuit.
Sa ruta proposada era recórrer sa serra de nord-oest a sud-est, és a dir, des de s'inici de ses faldes des Puig de n´Ali fins an es coll de sa Rota de n´Esteva.
En lloc d'iniciar sa ruta per és Comellar de s´Homo, entram per un botador per recórrer lo que se denomina és Mal Pasos.
Era un lloc en es qual sempre me fixava quan pujàvem an en Lluc, i no fa molt vaig veure una descripció d'en Joan Riera i vaig voler seguir ses seves passes, sabent que an es final acabaria en s'inici d'és Comellar de s´Homo.
Començam a pujar per s'interior d'un petit tàlveg, entre roques i abundant vegetació, a curts trams se veien restes de camí, en arribar a sa primera sitja derivam a la dreta en suau ascens cap en un grup de pins , seguint una sèrie de Sitges arribam an es pins i vàrem veure un gruixat cable enrotllat a un gruixat pi, i un petit bancal de pedres, an es final va resultar no esser es pi que cercàvem, es que cercàvem estava uns dos-cents metres més a baix, n´Isi ho va trobar i mos dirigim en aquest altre, jo vaig anar vorejant es tallat i vaig albirar lo que me va parèixer es pas que havia vist en es blog d'en Joan. En arribar vàrem veure clarament es pas amb un cable.
Descendit es pas vàrem baixarem fins an es camí des Comellar de s´Homo, seguint-ho fins en una sitja on hi ha un avenc.
Aquí deixam es camí per anar fins a s'altiplà de sa serra de s´Esquerdar.
Ara se tractava de recórrer tota sa serra, planejant, pujant i descendint; a mesura que avançàvem es terreny se tornava més cruel per ses nostres sofrides cames.
En arribar an es darrer capcurucull abans de es coll que hi ha devora sa base de n´Escuder, cercam es pas de descens situat a la dreta des capcurucull, un fil ferro entre roques mos dóna s'ubicació, després recorrem una estreta cornisa de terra fins en un filat oxidat, a s'altre costat s'inicia un inclinada canal que se descendeix per vorejar un promontori rocós, un pic abaix, estam a un coll entre dues formacions rocoses ben escarpades, una reixeta tanca aquest collet, es descens segueix per l'esquerra per una altra canal, més llarga i més empinada però n´Eusebi decideix descendir pes lateral dret i descobrim una altra pas de descens que mos du fins an es coll, pero amb aquesta opció haurem de botar una reixeta damunt una paret divisòria, per iniciar es descens cap a sa casa de se Rota de n´Esteva i arribar an es camí Vell de Lluc.
Només queda recórrer es camí fins a sa zona recreativa de sa Comuna de Caimari.
















































lunes, 25 de marzo de 2019

PUIG DE SA CREU-PÙIG DE SA MOLA-PUIG DE SES FONTANELLES


En Xisco Simo proposa ruta per ses proximitats de Caimari, arribar al Puig de sa Fita recorreguent una sèrie de capcuruculls, Puig de sa Creu, és Porrassar, sa Mola i Puig de ses Fontanelles.
Després d'aparcar es cotxos on vàrem poder; per cert trobam uns intrèpids que anaven a descendir és Torrent d´és Horts i remuntar sa Serra de s´Esquerda, casualitat, noltros vàrem descendir per és Torrent d´es Horts i a l'esquerra teníem sa Serra de s´Esquerda, però distants uns dets altres i sense tenir res que veure, uns per Escorca i noltros per Selva.
Començam amb dura pujada cap a és Fornassos, després de visitar sa Bassa aturam per berenar en un replà amb bones vistes cap és Raiguer i és Puig de n´Escuder.
En es capcurucull d'és Puig de sa Creu vàrem aplegar una bujarrona i un palmesano que mos varen acompanyar en es descens per sa cara nord fins a és Coll de ses Rotes.
Ara toca una altra dura pujada fins a és Puig d´es Porresar, qualcuns varen pujar es roquedal que conforma es cim.
De nou un descens per un terreny que no l'hi desitges an es teu pitjor enemic, no hi ha dubte que en Xisco mos posa a prova, per descomptat toca pujar de nou per enfilarmos en és Puig de sa Mola, unes quantes grimpades i un terreny descompost ple d´encletxes y forats amegats pes carritx, uns quants decideixen menjar damunt sa Mola, la resta prossegueix.
Toca descendir de nou, per un terreny semblant fins a és Pla Gran, on decidim aturar a menjar abans d'iniciar sa darrera pujada fins a és Puig de sa Fita.
Reiniciada sa ruta un grapat decideixen fer una petita cresta per despertar s'adrenalina, després apareix sa paret que delimita es termes de Mancor amb Selva, en aquest punt se desintegra es grup des quinze, uns decideixen pujar al Puig de sa Fita, uns altres decideixen botar sa paret a sa recerca des naixement d'és Torrent d´es Horts.
Es sis renegats iniciam es descens per s'inclinat vessant a sa recerca des jaç des torrent, en es començament es torrent es poc pronunciat, i descemdim pel seu interior fins a albirar una primera sitja, uns metres més a baix s'albira una altra i s'inicia un camí de ferradura, a trams molt desaparescut però que s'intueix. Després de deixar enrere diverses sitges es camí se fa més clar i acaba desembocant en és Camí d´es Horts, a s'altura des pou o bassa coberta per una volta de pedres, una marevella.
Ja tan sols mos queda recórrer aquest camí que va vorejant és Torrent d´es Horts amb sa Serra de s´Esquerda a l'esquerra fins a sa carretera de Lluc, molt a prop d'on hem deixat es vehicles en bon dematí.
Com de costum, cerveses a Caimari, xerrameca, rialles, desberats i tot en companyia d´en Guiem Roig que mos ha vengut veure a s´arribada.