09/04/2016
Un dissabte d'abril decidim fer
una còmoda excursió per un còmode itinerari, ademés mos acompanyava María
Antonia, després d'una temporada de descans forçat, es Puig de sa Bassa mos
pareix un bon objectiu.
Sortim de Fornalutx prenent es camí
de s'Alzina Fumadora, creuada sa carretera MA.10 continuam cap a sa comuna de
Fornalutx, però abans d'arribar, on està es refugi, iniciam s'ascens per sa
pista cap an es capcurucull.
Després de passades tres corbes a
l'esquerra veim restes d'un vell camí per s'interior d'un petit tàlveg molt
coberta de vegetació, tan sols queden trams, uns quants coberts pes canrritx.
Aquí s'ha acabat s'itinerari comú i mes senzill, prenem es camí havent
d'improvisar trams on ha desaparescut, an es final sortim a sa pista en un tram
més elevat, ara en lloc de seguir pujant per sa pista, hem de retrocedir unes
passes per pendre lo que pareix esser sa continuïtat des camí, després d'un
curt tram se confirma, se tracta d'un vell camí ben marcat, invadit per sa
vegetació però bo de seguir, va a mitja altura de sa falda d'és Puig de sa
Bassa i finalisa de cop en sec després d'un llarg tram, mos hem passat de llis
es cim que mos queda enrere per l'esquerra.
Ja tenim sa satisfacció des dia
en haver trobat un camí que desconeixíem, però per s'aspecte ho coneix poca
gent, no se veu transitat, no hi ha fites que ho marquin ni senyals en es seu
recorregut.
Ara pujam an es capcurucull per
sa carena NE i a la mala.
Baixam per sa cara nord, per
s'interior d'un alzinar molt rost, fins an es camí vell de Mocaira, sortirem
devora ses barreres que donen entrada a sa finca, tancades amb pany de maleta i
fils de ferro amb pues.
Donant s'esquena a ses barreres
iniciam a caminar, però quan tan sol duim dos-cents metres mos sortim per la
dreta per lo que pareix un camí de carro, a davant una sitja i un vell cotxo de
color blanc, darrere sa sitja se veu un ample camí entre roques, sense
dubtar-ho ho seguim, abans hem trobat un camí desconegut i perquè no ara un
altre, ho recorrem fins que conclou, un tram curt de no mes de cent metres,
pegam una ullada i veim una possible baixada per s'interior d'una espècie de
canal de roques i alzines, però des de dalt no se veu si serà possible seguir
descendint, és molt més inclinat que s'anterior i s'aprecien bots de roca de
certa consideració, ja ho veurem, endevant s'ha dit.
Ben ràpid mos donam compte que se
podrà baixar, perquè trobam restes de camí, petits bancals i escalons de pedres
compostes, si hi ha un camí és per arribar o venir de qualque lloc, lo d'avui
és sort, amb aquest ja van dos, i això que no teníem cap intenció d'anar a sa
recerca de res, però és innat ho duim a dins, com vegem un roca composta fora
de camí, ja i som, que hi haurà mes allà?.
Anem baixant cercant ses restes
des camí i donam de front amb un gran marge a lo llarg ample i alt, enmig d'un
inclinat alzinar, a sa part baixa des marge una petita mina, seca però amb
indicis d'haver corregut s'aigua per es seu interior, lo des camí comença a
tenir explicació, ¿per arribar en aquesta petita font?, sa veritat és que
després des gran bancal no tornarem a veure indicis de camí, encara que si
possibilitats clares de descens.
Seguim per sa part baixa des
bancal i clarament a l'esquerra, a davant tenim ses timbes que hem d'evitar,
arribam a sa part alta d'una petita rosseguera que creuam, després veim una
estranya paret acostada a sa base d'uns cingles, en acostar-mos veim que se
tracta de dues parets, entre ses dues un ample camí que ascendeix acostat a ses
pares de roca, a sa part alta es camí en lloc d'anar encaixonat està sostengut
sobre un bancal de pedra, s'aprecia una cavitat amb tancament de paret, es camí
a sa part dalt molt deteriorat i pareix tenir fi sense mes, un lloc per
investigar i intentar descobrir es seu significat. Amb aquesta troballa van
tres i que no és guapo això.
Sa resta, sortir des alzinar per
un ample camí i arribar fins a és Mirador de ses Barques per pendre després sa
Costa d´en Nicó fins a Fornalutx.
cami de s´Alzina Fumadora
No hay comentarios:
Publicar un comentario