CANALS DE SA MOLA DE SON NEBOT
Després de fer l'altra dissabte una sortida
sense l'exit esperat,
donat que hi havia molta d'humitat i la roca
relliscava, varem
decidir tornar-hi. Aixi n'Aina, n'Arnau i
n'Eusebi agafem motxila i
partim.
El començament, a l'acuedu cte de sa calobra, anem a agafar el
“cami” que vora el filferrat de
l'embotelladora ens puja cap a la
Serra de la Mola. De tot d'una es
perden marques i qualsevol signe
de ajuda per assolir la base del pas que ens
ha de dur a sobre dels
cingles.
Això es el que ens agrada, trescar, fora
artilugis electrònics que el
que fan es malbaratar l'instint, sense
aparells d'aquests una
majoria ni arribarian a la plaça de Cort.
Quan no trobes camins, ni
fites, ni marques, llavors surt la essència
del muntanyer, i això es la
nostra forma de ser.
L'instint es manté viu, la orientació
segueix intacta i el resultat no
podia ser d'altra, arribem de nou a la base
del cingle, que una
vegada damunt i efectuat un breu recorregut
ens deixa als peus del
pas, de nom desconegut i que ens agradaria
saber, s'ha de
dir que
el company Pep Torrens, hi va fer unes
marques, per la qual cosa
supossam que ens
dirán com s'anomena.
L'inici del pas,
es una trepada algo exposta i que ens porta a una
canal de pujada
que en una estoneta ens permet pujar fins a la
Mola. Una vegada
a dalt transitem per sobre fins a la cota 1006...
pujar i no
arribar a 1000, segons n'Arnau es pecat, venial, pero
pecat.
Desde aqui,
tornam enrere una estona sobre les nostres pases, per
després dirigir-nos
a la canal de baixada, tambe marcada pel
company Torrens i
que després de una forta devallada ens permet
transitar pel
bosc a peu de cairats fins a topar-nos de nou amb les
sitges, i cercant
els tiranys que els uneixen ens porten prop del coll
del romani.
L'objectiu era
trobar tambe les fonts del guix i la bona, consultam el
mapa, segona
curva, a l'esquerra, diferencia de cota uns quinze
metres, distància
aproximada vuitanta metres, ido cap alla anem,
n'Arnau fa gala
de la seva “brutal” orientació i com no, mos hi ficam
de potes,
satisfets, bebem i xarram una estona abans de partir de
nou cap al cotxe,
però això no podia acabar així, devallant i per no
anar tot el temps
pel cami, ens afiquem amb un embolic i com que
al mapa possava
font de s'hort d'abaix... i que no hem de veure-la?
he de dir que
eser-hi hi es, ara be... amagadeta. Pero be, una
vegada trobada i
convenientment fotografiada, ja si donem per
acabada la ruta i
tornen al cotxe de modo “normal”.
Ho he dit abans,
pero serveixi això com a recordatori, no utilitzem
aparells d'ajuda,
nomes mapes. La nostra filosofía es estudiar les
rutes,
prepararles i gaudirles. No tenim res en contra dels aparells
electronics, però
no es la nostra forma de fer ruta.
Per a tots, salut i
muntanya !!!
Eusebio Solano
Sortida fallida, mancant nom conegut, li posaria és pas de ses Llenegades
sa sortida bona
aproximació al pas
inici del pas
el tram més delicat
sortida del pas
sa cornisa
sa canal
sa canal de davallada ¿sa Ragata?
safareig amb l'aigua de sa Font Bona
sa font Bona
Eusebio, no ets més bo perquè no t'entrenes.
ResponderEliminarqueden coses pendents, ¿variants?
Yo, os llevaré a una variante espectacular y yo volveré a hacer la crónica, y yo ... y yo ... y yo
ResponderEliminarFotos espectaculares. Arnau nos tienes que llevar a hacer esta ruta, te lo pido por favor.
ResponderEliminarantes hay que hacer una variante (no made in raton de talavera), guapa, guapa, guapa......de cagate lorito y mono con plátano.
EliminarMagnífica ruta, ya sabéis PVS que nos tendréis que llevar. Muy buenas fotos mestre Arnau
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarBana via de pujada a la mola... i urem de fer un bot!!! amb aparells electronics o no... are be no vos equivoqueu y apreneu a manetjerlos... els empleu o no per caminar... vos poren treura de mes d'un problema en cas de acciden infortunat, ho dic per experiencia... me ve a la memoria cuant els fotografos se negaven a s'era digital... o mes enrera encara, cuant el fonteners renegaban de les noves tecniques y tipus de materials, recordau el plom... jejejejeje. una aferrada bons amics!!!
ResponderEliminarSabem utilitzar el GPS, de fet he navegat durant molts anys i on no hi ha referències visuals és molt útil, ho manegem bé, però ens agrada l'estudi, la cerca i la improvisació, és una manera de tenir viva la intuïció muntanyenca, més útil que el GPS i com diu el meu volgut Eusebio, si no trobem tot-recte, ja ho veurem.
ResponderEliminarDe fet quan ho portàvem, no ho utilitzàvem com a guia sinó com a resultat final. A yo, vull di a nosaltres, ens agrada així.
Salut.
Clar que sí Arnau, faltaria mes!!! Jo normalment tir de mapa, de fet sempre duc impres la zona del mapa a recorre, pero no menejar el papa complet. Com ve deis axi se manten s'intuicio montanyenca ben viva!! apart duc el GPS sempre actiu, peri si tenim problemes, en cuant a toirar tot drt, ja es un altra histori, jo me mir primer las corves de nivell i serc sa millo opció, mal grat voltem un poc mes!! jejejej i es que s'edat no perdona....
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarel ratón de Talavera le agrada ficarse en embolic es su filosofía de vida un saludo amigo Arni
ResponderEliminarEl ratón de Talavera tiene el GPS del palomo siempre activo :-P
ResponderEliminarno tot a de ser feina Pere, salut y una aferrada
Eliminarbatuadell quin dos....
ResponderEliminar