VOLTANTS DE SA CALOBRA

PER VOLTANTS DE SA CALOBRA

n´Eusebi faia mol tens que tènia sa curolla de fer es passos de semana santa, sa processó era sa seguent, fer una sèrie de passos pels voltants de s´Olla d´és Torrent de Pareis.

Un grup de bona gent ens ajuntem amb la intenció de dur a terme el somni de l'ABU2, que si deixem passar el temps potser.... Els components de la "expedició" els següents: Pedro i Luis (LPC), Aina, Maria, Toni, Paulino i Miquel (ABU1) del grup de ESQUIROLS DE CONSELL, i finalment Eusebi i Arnau (el que subscriu).

El recorregut previst era el següent: pas d´es Morro, pas d´es Racó, pas de ses Piquets, pas de s´Argamassa, pas o coll de s´Obaga i pas de s´Aranya. amb sis passos ja hi ha una bona processó, ¿no trobeu?.

Arribem a la Calobra i ens encaminem cap a la desembocadura del torrent de Pareis i ja tenim la primera impressió de que el primer pas no puguem escometre-ho, el mar està embravit, un fort onatge amb vents de mestral trenca amb força contra la desembocadura del torrent. En sortir del túnel per als vianants i arribar a l'Olla, veiem el que ens temíem, el mar trenca amb força a la desembocadura fent passar l'aigua a l'interior de l'Olla, impossible iniciar l'ascens pel pas d´es Morro sense rebre el peatge d'una bona xopada. però suposant que ho haguéssim realitzat, en baixar tindríem seriosos problemes de pas per l'interior de l'olla, està anegada, ¿com tornar d'és Pas de s´Argamassa sense un bon capfico?.

Canvi de plans, se m'ocorre comentar-li a Luis, ¿i si pugem per és Forats Petits?, tal dit tal fet, una alternativa sense necessitat de mullar-se, i podrem enllaçar amb el pas de s´Aranya, és clar que la processó ha quedat reduïda a dos passos, però els confrares ho accepten amb resignació, ¿que i farem?.

Així doncs iniciem l'ascens cap al primer objectiu, a mesura que ascendim tenim bones vistes sobre s´Olla i la desembocadura, passat el forat veiem el curs del torrent fins al Pas de s´Argamassa, el torrent està completament inundat. Després de passar el forat remuntem fins al serral on ja veiem l'altre vessant i iniciem el descens cap a sa Torra d'és Bosc, la torre està ben penjada sobre la cala oferint a vista d'ocell unes vistes espectaculars.

Prosseguim, ara en descens a la recerca del pas de s´Aranya, per un terreny, escarpat, abrupte, replet de vegetació, solament falten els ogres, una alegria per als peus i mans, en dues paraules, una meravella.

Baixem el escarpat pas equipat amb cable de seguretat i ens situem en el serral del Carrer Nou, aquí una curta escissió, uns baixen cap a sa Calobra i uns altres cap a s´Olla, després ens reunim tots en el passeig de sa Calobra on donem bona compte de las nostres provisions, mentre sona la pregunta ¿què fem ara?, Luis apunta d'agafar els cotxes i anar fins a Tuent per pujar al queixal, mentrestant Pedro i i jo li fem un cop d'ull a la Mola de Tuent i endevinem el pas d´en Maiol, canvi de plans, passem d'agafar cotxe i ens dirigim a ascendir sa Mola de Tuent per l'esmentat pas.

Per un estret senderoi, al que li queda poca vida, penjat sobre la riba de l'esquerra de la cala, ens porta fins a l'inici de l'aproximació al pas, una bonica canal ens situa sobre uns grans blocs que cal sortejar, poc després ens situem en l'altiplà entre a sa Mola de c´an Palou i ses Estepes, punt clau, anar al tant en aquest lloc pega el flato, maleït lloc; arribem després a una vella paret en un petit colll, a l'altre costat una inclinada canal, és la canal de descens, una passada, es llisca gairebé vertical entre grans blocs de roca i agulles fins a la carretera, a prop de l'aparcament.

Aquí donam per conclosa se feta d´avui, al final tres passos, i una canal inèdita para gairebé tots, per celebrar la jornada cerveses a c´an Gallet, Paulino ens convida pel seu aniversari, no se si va dir 60 o 65, saps que com no m'enrecordo ho deixarem en 50.

PD: per cert, als lectors, que a ningú se li ocorri dir que li ha donat un flato, per molt que molesti aguantar encara que vagi la vida, us matarien a cartuchazos.